La força de l'aigua va trencar les portes del Convent de la Trinitat i va inundar el cenobi. En Sant Cristòfol es va amparar els refugiats del veí "Corralot", un conjunt de cases baixes situades molt prop del Convent de eixe nom.
En la tanca de Vivers es va trobar el cadàver de Micaela Chulvi Benaches, de 84 anys. Si bé la seua mort no va ser causada per la riua . Micaela hi havia mort en el seu domicili de Volta del Rossinyol aquella mateixa vesprada i els familiars estaven al velatori quan va arribar l'aigua, la força a b què va entrar en la casa va arrossegar el cos fins al lloc de la troballa. En el carrer Canaleta , junt a Santa Mònica va morir un matrimoni major i molt prop van morir a tres dos persones; Daniel Camarena Bernat en el carrer Sagunt núm. 75 i el cadàver d'un home sense identificar que va aparéixer en el carrer Fabián i Fuero nº 3.
Després d'unes hores d'angoixa, l'aigua va aconseguir el seu màxim nivell a les quatre del matí i a partir d'eixe moment va baixar. Va ser el moment de comprovar els danys causats en les vivendes i comerços del carrer. Les primeres llums del dia van invitar a això. Els danys se centraven essencialment en les plantes baixes.
.gif)
| |
||
ASSOCIACIÓ DE CLAVARIS DEL CRIST DE LA FE, VALENCIA |
||
RIUA DEL 14 D´OCTUBRE DE 1957 |
||
 El pròxim mes d'octubre es complix el cinquanta aniversari de la gran riua que va assolar València el 14 d'octubre de 1957. Des d'esta web volem recordar aquells dies tràgics i comptar succintament aquell succes que tant va afectar les vides i propietats dels veïns del nostre barri. Situem-nos en el dissabte 12 d'octubre, dia del Pilar. Aquella jornada va estar plovent intensament sobre la ciutat. Moltes valencians van celebrar la festivitat del dia o ho van passar disfrutant de la família en la intimitat dels seus llars. Famílies que tenien a un bon numere dels seus components afligits d'una forta grip cridá "l'asiàtica" i que produïa malestar i febra molt alta. Plovia tant que la Correguda de la Premsa va ser suspesa. No obstant, ningú podia pensar en la gran tragèdia que estava per arribar. L'endemà, 13 d'octubre, amaneció desagradable encara que va ploure poc i sense intensitat. Era dumenge i els veïns van eixir de les seues cases per a assistir a Missa. A la vesprada, ja que no plovia, molta gent va anar al cine. Al Lys que tenia programat "L'Últim Cuplet", al Goya "Sissi Emperatriu" o a l'Olímpia que oferia "Tifó sobre Nagasaki" (curiós el titul , tenint en compte el que succeiria unes hores després). El Camp del Vallejo va acollir els aficionats que van acudir a presenciar el partit de futbol que va enfrontar al Llevant UD i el Tetuan i que va tindre com resultat un empat. Mentrestant, en l'interior de la província plovia molt fort, però els veïns del carrer Sagunt es van anar a dormir aliens a la fatalitat que s'acostava. Només alguns curiosos es van acostar fins a la vora del Túria, comprovant la gran crescuda que el riu portava. Prompte va córrer la notícia: una gran riua s'anava acostant a la ciutat. El Micalet havia anunciat la mitjanit i poc després es van sentir veus informant del desastre. Els veïns, ja desperts, començaven a patir la que va ser possiblement la nit més llarga viscuda en el barri. !
¡Fins a ací va arribar la riua! 14 Octubre 1957
50 aniversari 
 Molts què intentaven posar-se fora de perill ja van trobar més de mig metre d'aigua i esta continuava pujant. Veïns que acollien a atres en pisos alts, ancians que eren ajudats a escapar de l'aigua, xiquets que.... Calia posar-se fora de perill! i les propietats no importaven en aquell moment. La llum se'n va anar i al mig de la foscor se sentia la fúria de l'aigua trencant portes i finestres. En l'Asil de les Germanetes s'afanyaven per pujar als ancians a la planta superior i una monja aconseguia arribar fins al sagrari i posar-ho fora de perill. Dos metres i mig va aconseguir l'aigua en eixe punt. Molt prop, en l'Asil Sant Eugeni, més de dos-cents xiquets escapaven de bones, gracies a les s Filles de la Caritat que regentaven l'orfenat.   Una ràpida visió d'allò que s'ha succeït oferien una realitat dantesca; el pont de fusta desaparegut, la farmàcia de Santa Amàlia plena d'aigua i fang, comerços, escoles.... Encara que el que ningú podia imaginar és que el pitjor estava per arribar. Sobre les dos de la vesprada del dia 14, una gran riua, pitjor que l'anterior, va negar el barri arribant-se, en alguns punts, a aconseguir quasi tres metres d'altura En esta marge del riu es va aconseguir el nivell més alt en el carrer Doctor Oloriz, superant en eixe lloc els cinc metres. En el nostre barri no es van arribar a eixos nivells, però inclús podem comprovar com en l'església de Santa Mònica una placa dóna fe de l'altura aconseguida per les aigües "ALTURA RIADA 14-OCT-1957 ". En la mateixa plaça l'aigua va aplegar als balcons dels primers pisos Després del pas d'esta segona riuada el panorama era desolador: el Camp del Vallejo estava totalment inundat, els danys en el Convent de la Trinitat eren quantiosos, l'església del Carme ab aigua, el mateix que la de Santa Mònica i l'Asil de les Germanetes dels Desamparats, el Museu de Belles Arts... A partir de les sis i mitja l'aigua va començar a baixar. Eixa mateixa vesprada van arribar les primeres ajudes. Eren els Bombers de Cartagena. Van ser els primers a entrar en la ciutat i prompte se'ls va vore ajudant en les voltants del pont de la Trinitat. Després de la retirada de les aigües va aparéixer el fang, quantitats ingents cobrien els carrers del barri. Tot estava per fer i els valencians es van posar mà a l'obra. Calia netejar carrers, comerços, cases, esglésies, asils o convents. La labor era enorme, però tots units la van dur a terme. En la major part dels barris esta labor va ser impulsada pels rectors, i en ella participaven els veïns. Després arribaria l'exercite i els americans ab la seua maquinària. La Marina va portar pa i els propis veïns s'ajudaven mútuament prestant-se aliments i atres cosas de necessitat. Un gran corrent de solidaritat es va estendre per tota la nació. Tota Espanya volia ajudar i Ràdio Juventud de Múrcia va saber conduir, com ningú, les ànsies de la gent per socórrer. Va posar en marxa un encant benèfic en pro dels damnificats de València. Va ser tal l'èxit del programa que es van connectar a l'emissió inclús ràdios sud-americanes. Es va arribar a subastar un burro de nom Platero i l'anell de l'arquebisbe Dº Marcelino Olaechea, que tant va fer per les classes desfavorides de la nostra terra La riua va deixar quasi un centenar de morts en la província. La xifra exacta mai es va saber. Però també va deixar un gran aluvió de fraternitat, fent que els uns als atres s'ajudaven sense importar els que eren o com pensaven. Corrent solidari que es va estendre a tot el país. També i a pesar de la generositat mostrada, la major part de la gent va haver de començar de zero. Molts segurs no es van pagar, diguent que les cases o comerços estaven massa prop del riu i subvencions, compensacions... o paraules semblants es van fer realitat en les cases d'uns pocs afortunats. El 29 de Novembre de 1957 es donava per conclosa la batalla contra el fang. Si bé les restes de la tragèdia ja no existixen, aquells dies permaneixeran molt vius en la memòria de quants els van viure. I.J.P.  
|
||