HISTÒRIA DEL BARRI DE SAGUNT O MORVEDRE, VALÈNCIA

La ciutat de València va ser fundada en el 138 a.C. en l'atra vora del riu Túria, a pesar d'això el nostre barri va ser habitat en època romana. Les primeres cases van estar situades al llarg de la Via Augusta, tal com diu la tradició, que situa en esta via la posada on es va lligar Sant Vicent Màrtir l'any 304 d.C. i de la que es conserva una columna en l'Església de Santa Mònica.

Durant la dominació àrab el barri estava ocupat per barraques i alqueries al mig d'hortes encreuades per séquies.Tot aço va canviar molt poc a partir de la Reconquista cristiana. El barri es va denominar L´Alcudia i en la seua majoria estava habitat per moriscos, no obstant va existir una comunitat d'origen mossàrab entorn a un xicotet ermitori dedicat a Sant Julià situat a mitat carrer Sagunt.

Posteriorment i encara que estava situat fora del recinte murallat, la proximitat al centre de la ciutat i les hortes de la zona, van fer que esta part del riu es convertira en el lloc triat per a la construcció de diversos Convents: Santa Mònica, Sant Julià, La Trinitat, La Visitació, Sant Pere Nolasco o la Saïdia són alguns exemples.

En el segle XVI la població morisca era tan abundant que el barri era conegut per la xicoteta Alger o "Algeret" . No obstant en 1609 es decreta l'expulsió dels moriscos, quedant el barri con pocs habitants. Només cinc anys abans s'havia fundat el Convent de Santa Mònica, on en 1604 el Patriarca Sant Joan de Ribera va regalar a la comunitat d'Agustins una Crist crucificat que va intitular de la Fe.

Un atre dels edificis principals del barri, en els segles XVII i XVIII, va ser el Molí Villacampa que era travessat per un dels braços de la séquia de Mestalla. El Molí estava en l'actual carrer del Pare Palau i Quer (llavors anomenada vora séquia)

Este braç de la séquia de Mestalla se li va denominar de "Rambla" i passava per la plaça de Sant Pere Nolasco a buscar els horts del carrer Alboraya.

Un atre braç mes pròxim a la vora del riu, se li va cridar d'Algirós i va donar nom a un carrer, ja desparegut, denominat "Canaleta" molt prop de Santa Mònica. Després de vorejar l'església, es dirigia al Molí de la Trinitat per a perdre's, per la Volta del Rossinyol, en els jardins del Palau Reial (Vivers), camí d'Algirós.

La major part de les cases estaven situades en els limits del carrer Murviedro o Sagunt. Posteriorment i ja entrat el segle XIX s'anirien obrint carrers com Pepica (1887) Visitació (1883) o Orihuela.

En el Pla de Saïdia i en el carrer Vora del riu un conjunt de cases baixes i sobretot fabriques i corrals componien una mescla entre el rural i l'industrial. El barri, inclús pertanyent a València, tenia la seua pròpia identitat i encara es deia al creuar el riu: "Me'n vaig a Valéncia!".

Final del segle XIX i damunt de tot el segle XX portaria la plena edificació del barri, però també algun desbarat urbanístic com el "bufanuvols" construït junt al campanar de Santa Mònica.

En eixa època sorgix en el Calvari, el Convent de les Trinitàries i la escola que a tantes generacions de xiquets valencians a educat en les seues aules. Es construïxen edificis de més de dos plantes i així en els anys 30 sorgixen les finques del principi del carrer Visitació. Més avant es van obrir carrers com el de Lleida (rotulat en 1959). Es van eixamplar i van alinear atres, com els de Sagunt, Santa Rita o Ruaya i van desaparéixer els carrers Hort d´en Vicent, Saboneria, Tarra, Canaleta... i es van rotular atres com Platero Suárez (1965) o Ministre Luis Mayans (1963). Només una xicoteta part del barri ha conservat aquelles cases típiques dels primers anys del s.XX. Exemples visibles hi ha en el carrer Nador i en Miraculósa.

També són destacables els edificis de la plaça de Santa Mònica, carrer del Cronista Rivelles, junt alguns dels carrers Orihuela i Federico Tomas. De menor qualitat, però reflex d'una època i de la classe social que les va habitar són les cases impars del carrer Ruaya.

En la dècada dels cinquanta es construïxen els edificis del carrer Guadalaviar, Alfambra, Poeta Monmeneu i Lleida en els quals s'aprecia a simple vista la seua unitat d'estil. Estos carrers es completarien ab atres edificis en dècades posteriors. A finals dels setanta s'enjardina el llit del Túria iniciant-se pel tram tocant al barri i a partir d'esta època el Barri passa a denominar-se oficialment ab el nom de "Morvedre" (antic nom de la ciutat de Sagunt), si bé a nivell popular es contínua usant la denominació "Barri de Sagunt", "Barrio de Sagunto" o "barriada del carrer Sagunt"

Com curiositats, podem destacar els monuments a Nino Bravo i a Romeu en el carrer Lleida o la font de l'antic mercat de flors i el monument a Concha Piquer en el Pla de Saïdia.