PARRÒQUIA D´ EL SALVADOR Y SANTA MÓNICA, VALENCIA

La parròquia d'El Salvador va ser fundada el 20 d'Octubre de 1238 pel Rei Jaume I el Conqueridor sobre el que havia sigut una antiga mesquita. L'església actual d'El Salvador, en el carrer del mateix nom, va exercir com a temple parroquial fins a l'any 1902.

El barri es dividia en dos parròquies. La part dels impars del carrer Sagunt i zona confrontant pertanyia a la parròquia de Sant Llorenç, la dels pars, fins al carrer Alboraya, al Salvador. Les dos parroquies estaven enclavades en l'interior de la ciutat.

L'any 1603, Fra Jeronimo de San Lorenzo funda un Convent de religiosos agustins descalços al principi del carrer Murviedro (hui Sagunt), sobre el solar que ocupava l'antiga casa-palau dels Berenguer. La fundació és plenament recolzada pel Patriarca d'Antiòquia i Arquebisbe de València Sant Joan de Ribera, que l'any següent regalaria el Crist de la Fe a la nova comunitat. El Convent se li intitulá com Sta. Mónica.

En un principi, els frares s'establixen en una xicoteta casa, però les vocacions creixen i es decidix construir una nova Església, la primera pedra de la qual es ficaria el dia de Sant Josep de l'any 1662. Deu anys després s'acabaria la capella del Crist i en 1691 es donarien per acabades les obres. Posteriorment, en 1742, es buidaria el subsòl de l'església i es construiria la gran cripta per als enterraments, feliçment recuperada l'any 1993.

L'església és de planta de creu llatina, atri i sis capelles laterals. Té una longitud de 32,58 metres per 21,57 metres d'ample en la part del creuer. La seua altura supera els 10 metres. La cúpula ab llanterna. La capella del Crist de la Fe és rectangular i d'orde corinti ab cimbori, cúpula i llanterna.

La frontera està adornada ab sis pilastres ab medallons, dos balcons i tres portes d'accés. En 1915 l'arquitecte Javier Goerlich va substituir les dos espadanyes laterals per un nou campanar. Hi ha un retaule de taulellets representant l'entrada de Sant Vicent Ferrer a València. Així mateix atre retaule ab el Crist de la Fe està frontera lateral de l'edifici. La figura de Santa Mònica sobre la porta és de factura moderna.

En 1902 es produïx l'arreglament parroquial que li llevaria el titule de parròquia a unes esglésies i se'l donaria a atres. Este va ser el cas de Santa Mònica que després de segles prestant servici com a vicària parroquial, passa a ser parròquia ab un nou nom: Parròquia d'El Salvador i Santa Monica

El primer rector va ser Dº Francisco Albiñana. La nova parròquia tènia un extens territori a càrrec seu. Així el mateix penal de Sant Miquel dels Reis estava dins de la seua demarcació junt a moltes convents que depenien de la nova Parròquia: Sant Antoni Abad, Vocacions Sant Josep, Asil Sant Eugeni, Convent de la mare de Deu del Carme, Convent de la Trinitat, Sant Julià, Sant Cristòfol, Saleses de la Visitació, Oblates Trinitàries i Germanetes dels Ancians Desamparats.

En 1936 l'església és assaltada i els bens mobles cremats o robats. El rector Dº Francisco Moll i els seus dos vicaris Dº Agustín i Dº Mauricio Mártinez Ribera són assessinats a causa de la seua condició de sacerdots catòlics. Després d'acabar la guerra, el culte es restablix l'1 d'Abril de 1939 i es fa càrrec de la parròquia Dº Joaquín Aparicio.

Des de 1940 es van substituint els sants desapareguts per noves còpies. En 1941 es crea la nova parròquia de Sant Antoni, en 1953 la de la Mare de Deu del Carme en el carrer Alboraya i en 1957 la de Sant Llàtzer. A pesar d'estes restructuracions el Convent de la Trinitat, les Germanetes, la Llar sant Eugeni i les Trinitàries seguixen dins de la demacació parroquial. En 1955 es fa una profunda obra de restauració i l'església és pintada i arreglada.

A finals dels anys setanta es decora la cúpula i de 1989 a 1994 unes molt cuidades obres de restauració donen a l'església el seu aspecte actual. Es recupera l'antiga sacristia i es restaura per a capella de la Mare de Déu dels Desamparats. Tambe es fan obres en els locals parroquials. Es trasllada la pila baptismal a l'interior del temple i es deixen al descobert part de les pedres originals de la esglesia. Per al III centenari de l'Església (1991) es pinta la frontera. En 1993 es recupera la cripta i es canvia tot el sòl ficant marbre.

El resultat de les obres és molt bo i esperem que la comunitat parroquial sàpia valorar la magnifica església del segle XVII que tenim, llegat dels nostres avantpassats i que ha de ser transmesa als que mos seguixen, ab les millores necessàries, respectant la seua solera i tradició.