ASSOCIACIÓ DE CLAVARIS DEL CRIST DE LA FE, VALENCIA
HISTÒRIA DEL CRIST DE LA FE
A l'any 1603 es funda a l'entrada del carrer Murviedro (hui carrer Sagunt) un Convent d'agustins davall l'advocació de Santa Mònica. Un any després el patriarca Sant Joan de Ribera, Arquebisbe de València fa donació d'un Crist crucificat a la Comunitat d'agustins. El Crist va ser un encàrrec fet per l'escultor Juan Muñoz. En principi havia d'haverse ficat a l'altar major del "Patriarca de València”, pero va ser cedit perquè rebera culte en el raval de Murviedro.
Diversos són els miracles obrats per este Crist, que des del principi se li diu de la Fe. Prodigis que assenyalen la confiança en Jesucrist com a remei a les dificultats de la vida.
En 1672 s'inaugura la nova capella del Crist, que hui coneixem, a costa del canonge Tomas Corbí.
La Confraria del Santíssim Crist de la Fe és fundada per S.S. el Papa Clemente XI per bula expedida en 1701. La festa de la Confraria és assenyalada “el segon dia de la Pasqua de l'Esperit Sant” és a dir el dilluns de Pentecostés. No obstant, la barriada continua fent la seua pròpia festa el dimarts de Pentecostés “com ja d'antic vènia celebrant-se”. És este dia l'assenyalat per a la processó que recorre tot el barri a poqueta nit
El 8 de juny de 1930 el Crist és solemnement Coronat, la qual cosa motiva la celebració d'uns brillants festejos. Festes que es vorien interrompudes totalment a l'esclatar la Guerra Civil.
En 1936 l'Església de Santa Mònica és assaltada i el Crist és past de les flames. Es conserva, no obstant, el Crist processional, molt més antic que l'original. En 1939 es reprén la vida religiosa i s'encarrega un Crist nou que fera Carmelo Vicent a imitació de la figura destruïda.
“El carrer en tota la seua longitud s´engalana ab “boles i gallardetes” sent aquelles uns fanals de paper de colors... es pengen teles de seda de variats colors, ab flocs d'or, formant pavellons i vistoses i riques domassos adornen els balcons... El veïnat blanqueja o revoca la pintura de les fronteres dels edificis i el dia de la festivitat s'encenen lluminàries. Paranse multitud de taules, distribuides per tot el carrer, a on es ven el clàssic porrat...” “...en els dies successius hi ha passacarrers, repartiment de bescuits, este acte cridat la “bescuitá”, les coques o bescuits van coberts en llenços, en taules...conduïts hui en nets carretons. Repartisquen-se al propi temps estampes litografiades del Sant Crist de la Fe.” "A l'alba del dia de la festa té lloc la dispará... A la vesprada els venedors de pastes i refrescos fan el seu agost entre l'apinyada multitud que circula per la carrera... mentres els invitats de la capital formen rogle en la porta de les cases.” “La processó és sempre solemne i extraordinari l'acompanyament... Durant el seu curs es disparaven abans molts coets sense soltar de la mà pels mateixos acompanyants, este costum ha sigut substituit per llums de bengala... fixes en les fronteres dels edificis. La festa acaba ab un vistós castell de focs artificials.” Luis Mª Minguet Albors, any 1904
|
Les Festes recobren l'esplendor d'antany i la processó del Dimarts de Pentecostés atrau a gent de tots el barris de València. Esta processó tenia un recorregut molt més ampli que en l'actualitat i arribava fins al barri de Sant Antoni.
En 1955 , 25 aniversari de la 1a Coronació, el Crist de la Fe és coronat, per segona vegada, davant d'una gran multitud en la plaça de Santa Mònica. El mateix any es revoca l'interior de l'església i s'encarrega una nova corona per al Crist. Este succes serà de nou conmemorat en 1980 en ocasió del 50 aniversari.
Les celebracions arriben a la seu culmen en els anys 2004 i 2005 que es commemora el IV Centenari del Crist, el III Centenari de la fundació de la Confraria, així com les Bodes de diamant de la Coronació. Això motiva una sèrie d'actes culturals i religiosos de caràcter extraordinari.
DUMENGE DE PENTECOSTES 15 DE MAIG DE 2016 PROCESSÓ, DIMARTS 17 DE MAIG DE 2016 |
| |
||
ASSOCIACIÓ DE CLAVARIS DEL CRIST DE LA FE, VALENCIA |
||
HISTORIA DEL CRIST DE LA FE |
||
|
||