ELS PANS DE SANT NICOLAU DE TOLENTINO
En els seus últims anys, Sant Nicolau de Tolentino va passar per una malaltia prolongada, els seus superiors li van ordenar que prenguera aliments més forts que les xicotetes racions que acostumava ingerir, però sense èxit. La seua salut va continuar igual. Una nit se li aparegué la Mare de Déu, qui li va donar instruccions per a que demanara un tros de pa, ho mullara en aigua i després se'l menjara, prometent-li que es curaria per la seua obediència. Com a gest de gratitud per la seua immediata recuperació, Nicolu va començar a beneir trossos de pa semblants i a distribuir-los entre els malalts. Esta pràctica va produir moltes favors i grans sanacions.
En commemoració d'estos miracles, el santuari del sant conserva una distribució mundial dels "Pans de Sant Nicolau" que són beneïts.
ARCHICONFRARIA DE LA MARE DE DEU DEL CONSOL
SANT NICOLAU DE TOLENTINO
L'Arxiconfraria de la Mare de Déu del Consol celebra la festa de Sant Nicolau de Tolentino el 10 de Setembre. Eixe dia es repartixen pans beneïts després de la missa vespertina. Sant Nicolau va nàixer en Sant Angelo (Itàlia) en 1245. Ingressa en els agustins i és ordenat sacerdot en 1271.
Bona part de la seua vida va viure en Tolentino predicant i fent miracles com sanacions extraordinàries.
SANT JULIÁ I SANTA BASILISSA
San Julián i Santa Basilissa , titulars del Convent, van ser un matrimoni del segle III dC. Van viure com a eremites en Antince (Egipte). Després de la mort de l'esposa, Sant Julian va morir martir a l'any 304 durant la persecució de Dioclecià contra els cristians.
Entre 1939 i 1941 la festa se celebra en l'església de Sant Martí i per fi el 5 de Setembre de1942 la Mare de Deu torna al seu barri.
El Convent es troba en un estat tan lamentable que es decidix el seu derrocament en 1944. Les agustines abandona el lloc la vespra de Nadal i es traslladen al Convent de Santa Tecla.
La Mare de Déu i l'Arxiconfraria passen a l'església de Santa Mònica. Allí és traslladada en processó el 26 d'agost de 1945 i el dia 29 és solemnement coronada en la mateixa plaça.
La Mare de Déu va ser ficada en la segona capella del costat de l'epístola i està flanquejada per dos famosos sants agustins: Sant Agustí i Sant Nicolau de Tolentino. Tot fet de nova factura entre 1945 i 1947.
La Confraria celebrava la seua festa anual al setembre, En 1954 la festa es trasllada al primer dumenge de maig però procesiona, des de 1968, junt a les atres Associacions, el dimarts de Pentecostés, dia del Crist de la Fe.
El dia de la seua festa l'entrada del carrer Sagunt lluis un gran cartell lluminós en què es llig la frase “Verge del Consol”.
Va morir en 1305 i anys després de la seua mort, va tindre lloc un succés extraordinari: els seus braços incorruptes comencen a brollar sang.
El fenomen es repetiria en una vintena d'ocasions.
Ell mes documentat i celebre d'estos fenòmens es va produir, durant tres mesos a l'any 1699.
HISTÒRIA DE LA MARE DE DÉU DEL CONSOL
La Mare de Déu de la Consolació prové del Convent de Sant Julià i Santa Basilissa i es troba en la Parròquia d'El Salvador i Santa Mònica des del 26 d'Agost de 1945.
En el segle XIII va existir un ermitori dedicat a Sant Juliá el qual estava situat a l'altura de l'actual nº 106 del carrer Sagunt. Entorn d'ell estava establida una comunitat mossàrab en convivència ab els moriscos que habitaven el barri.
L'any 1431 les agustines ja habitaven el lloc. Venien d'un atre Convent cridat de Santa Celestina emplaçat en la barriada de Quart. Junt a l'antiga ermita va ser edificat el Convent.
El temple era de factura gòtica i al seu costat hi habia un claustre. Del lloc només es conserva la portada. Hui en dia es pot contemplar en els jardins del Real o Vivers.
L'advocació de Mare de Déu del Consol està directament relacionada ab l'orde agustina que va regir el Convent i és comú trobar-la en atres cenobis de la mateixa observança. Segons la tradició, la Mare de Déu va consolar a Santa Mònica, preocupada per la vida llicenciosa del seu fill Sant Agustí.
En 1570 el patriarca Sant Joan de Ribera visita el Convent i veient la pobresa del lloc, cedix la seua capa pluvial per a manto de la Mare de Déu.
En 1882 es funda la Confraria que te la seu en el Convent i allí celebra la seua festa cada primer dumenge de setembre.
En 1911 s'anomenen les primeres clavariesas i en 1921 se li dota d'estatuts i s'aconseguix el titul d'Arxiconfraria.
No obstant, al maig de 1931 i al Juliol de 1936 el convent és assaltat i incendiat. La Mare de Déu és ocultada en una casa de l'actual Av. de Peset Aleixandre.
N´ Angelita Ferrandis Suay aconseguix amagar la Mare de Deu dins d'un bombo de música i la trasllada a sa casa del carrer Campaners (actual plaça de la Reina). Hem de dir que la figura es de les denominades de vestir. És a dir; el seu cos és una estructura de fusta que recobrixen les vestidures i un mant. El que es va salvar van ser el cap i les mans.
.jpg)
|
|
||
ATRES FESTES DEL BARRI DE SAGUNT |
||
MARE DE DEU DEL CONSOL |
||
|
||