SANT VICENT MÀRTIR Durant el dia 22 de Giner es manté oberta l'església, per a venerar la columna a què el sant va ser lligat l'any 304 d.C. En 2007 es va celebrar un pregó de festes per primera vegada.
FALLES Sis comissions tenen tota o part de la seua demarcació dins del barri de Sagunt: Falla Sagunt-Sant Guillem, Falla Visitació-Oriola, Falla Ministre Luis Mayans-Platero Suarez, Falla Trinitat-Alboraya, Falla Nador- Miraculosa, i Falla Actor Mora-Av. Constitució. Del 15 al 19 de març: verbenes, focs artificials, mascletás, ofrena de flors a la Mare de Déu, Missa de Sant Josep i Crema de les falles
SANT NICOLAU DE TOLENTINO El 10 de Setembre l'Arxiconfraria del Consuelo repartix panets beneïts en l'Església de Santa Mònica.
LA PURISSIMA. També en Santa Monica les Filles de Maria s'encarregaven de celebrar esta festivitat cada 8 de Desembre, en l'actualitat unicament se celebren els cultes tradicionals.
CORPUS DE LES GERMANETES Se celebra, de portes cap a dins, el Domingo més pròxim al 29 de Juny i en eixe mateix complex la festa de Santa Teresa Jornet el 26 d'Agost.
SMA. TRINITAT Les Trinitàries celebren la festa de la Santíssima Trinidad ab una setmana carregada d'actes en la escola del carrer Visitació.
FESTA DEL POLLASTRE. Van existir atres festes que no han arribat als nostres dies. En els carrers Visitació i Orihuela se celebrava la “festa del pollastre”, en ella es repartia este animal als seus associats, tot això acompanyat de verbenes, menjars junt a la mar i cucanyes per als xiquets.
FESTA DEL CANARI Semblant a l'anterior en el carrer Nador. Esta vegada es rifava un canari, mentres el carrer lluïa adornat, alhora que se celebraven balls per al veïnat.
BOUS EN SANT GUILLEM Una atra curiosa “Festa de carrer” tenia lloc en el carrer Sant Guillem. Consistia a fer córrer bous de cartó al llarg del carrer, la qual cosa provocava la diversió del veïnat i sobretot de la xicalla.
NADAL El nadal se celebra a nivell familiar i es veu reflectit en el carrer ab l'adorn de comerços i la instalació de betlems. Molt interessant el Betlem de les Germanetes dels Desamparats. També hi ha un betlem en la parròquia d'El Salvador i Santa Mònica.
SANT ANTONI ABAD Seguint el carrer Sagunt trobem les festes de Sant Antoni Abad, en l'església del mateix nom i que cada 17 de giner reunix a molts devots de tota la ciutat. Cavalleries de tota l'horta i molts animals domèstics acudixen a rebre la benedicció del Sant. Una antiga tradició consistia a beure aigua de la “campaneta” per a tindre una bona dicció.
La vespra es crema una foguera en l'encreuament de la Av. Primat Reig ab el carrer Sagunt.
MARE DE DÉU DEL ROSARI En esta mateixa església de Sant Antón radica la Confraria de la Mare de Déu del Rosari que ix en processó el cap de setmana mes pròxim al 7 d'octubre.
SANT BERNAT I ELS GERMANETES Després de repassar les festes del carrer Sagunt i carrers pròxims, anem al carrer d'Alboraya. I començarem pel Convent de la Trinitat. Allí trobem una antiga festa als Sants Bernat, Maria i Gràcia, popularment coneguts per “Sant Bernat i els germanetes” patrons d'Alzira. El carrer Alboraya celebrava estos festejos per estar situats estos sants en unes capelletes, ja desaparegudes, del pont de la Trinidad.
MARE DE DÉU DEL ROSARI Tampoc se celebra a nivell extern la Festa de la Mare de Déu del Rosari, que en la dècada de 1940 va gojar de gran popularitat en este cenobi. Ab esta festa està relacionada la Festa de la Rosa el primer dumenge de maig en què s'entregaven roses beneïdes als assistents a les primeres Comunions.
CARNAVAL I PASQUA El carnaval se celebrava abans de la guerra a nivell popular ab disfrasses els tres dies anteriors a començar la quaresma. La Pasqua suposava una expressió d'alegria, el dissabte de glòria, a les deu del matí, els chiquets tocaven en la porta de les cases i al crit de "glòria, glòria" feien obrir-les de bat a bat als seus propietaris, ja que havien permaneixcut tancades des del Dijous Sant. Es beneïa l'aigua i tots els racóns de la casa. També se celebrava el "soterrar de la sardina" ab un gran menjar a base de sardines i ceba en el pati de la Trinitat.
FESTA DE LA GRANOTA Té el seu origen en una granota que es va quedar en la pila d'aigua bendita del Convent de la Trinitat després d'una de les riuades del riu Túria. Se celebrava ab un menjar en el pati del convent a l'acabar l'estiu.
SANT CRISTÒFOL MÀRTIR Però canviem de Convent i uns metres mes allà, en el carrer del Poeta Bodria està Sant Cristòfol. Ja des de la seua construcció ,en 1898, s'han celebrat solemnes festes al Sant titular, però és en la dècada de 1950 i sobretot en els últims dotze anys quan la festa adquirix gran esplendor gràcies a l'esforç dels clavaris de la seu entusiasta Confraria.
MARE DE DÉU DEL CARME El Convent de la Mare de Déu del Carme dels PP Carmelites celebra a la seua advocació mariana. A destacar les festes que se celebraven en els anys quaranta i cinquanta, que unien a tota la barriada del carrer Alboraya entorn a la Mare de Déu cada 16 de juliol.
XIQUET JESUS DE PRAGA Són ressenyables, aixína mateixa els festejos en honor al Jesuset de Praga. Es celebra a principis de juny, també en els Carmelites i sempre han tingut en els xiquets un element essencial de la festa i que anys arrere portaven xicotets estendards de tela
SANT PASCUAL BAILON Les festes de Sant Pascual Bailon se celebren el cap de setmana més pròxim al 17 de maig en el carrer Ruaya, on existix, des del 2003, un retaule de taulellets del Sant villarrealense.
|
|
||
ASSOCIACIÓ DE CLAVARIS DEL CRIST DE LA FE, VALENCIA |
||
|
|
||